El municipi de Farrera comprèn la coma de Burg i gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu, anomenada la Ribalera. El terme municipal està format per Farrera, Burg, Montesclado, Alendo, Mallolís i Glorieta de Montesclado. També comprèn les Bordes de Burg, les Bordes de Bedet i les Bordes de Tressó. El 50% del territori forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Es destaca la Serra de Màniga amb el seu cim, el pic de Màniga (2.515 m), a l’est el cap de Ras de la Font Negra (2.386 m) i Coll de So, al sud el Cap de Juverri (2.088 m) i Pic d’Urdossa (2.225 m).
Farrera
La població ha estat sempre escassa assolint el seu màxim en els 469 habitants el 1930. Des d’aleshores el descens de població ha estat molt marcat fins la dècada del 1980, que ha tingut una petita recuperació. Permanentment a tot el terme municipal hi viuen només una vuitantena de persones.
L’economia sempre ha esta de caràcter agrari i a la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó. Actualment, els habitants que hi viuen continua dedicant-se a activitats agroramaderes, i més recentment a l’agroturisme.
Burg
Història: Els llocs més antics esmentats són els d'Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de la Valle Tirbiense , documentades en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada el 819. Els castells de Burg i de Farrera eren el 1.130 en poder d'Arnau III de Pallars Sobirà, i més endavant hi tingueren dret els Vilamur. El castell de Glorieta figura a la fi del segle XIII. Però el 1272 el vescomte de Castellbò, i alhora comte de Foix, Roger Bernat III comprà als comtes de Pallars, juntament amb Tírvia, la coma de Burg; així, aquestes terres seguiren les vicissituds de les incorporades al vescomtat de Castellbò, dins el qual formaren part des del segle XV del quarter de Tírvia, que comprenia la batllia de Burg i Mallolís, a més de la Vall Ferrera i la Ribalera. Els territoris del vescomtat tornaren a la corona el 1548, i al inici del segle XVIII figuren en el cens del 1718, dins la jurisdicció del rei, els llocs de Burg, Farrera i Mallolís, mentre que Montesclado (no esmentat abans) i Glorieta són de Josep Copons; aquesta situació es mantenia en la relació de Galobardes de 1831, recollida per Rocafort (Montesclado i Glorieta pertanyien a N. Copons i de Cordelles i els altres llocs eren reialencs).
Per a més informació, http://farrera.ddl.net/.